Consol

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m'acumulen

que ni deixen espai a la tristesa

i et visc intensament sense tenir-te.

Em dol saber que no podrem partir-nos

mai més el pa, ni fer-nos companyia;

però d'aquest dolor en trec la força

per escriure aquests mots i recordar-te.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-te absent per sempre.

Extracte del poema “Lletra a Dolors” de Miquel Martí i Pol.

El 23 de febrer de 1893, va nàixer Maria Consuelo, filla de José Antonio Serra Monllor (29/12/1855 - 2/6/1923) i Josefa Verdú Domènech (14/2/1854 -16/10/1922).

Neta paterna de José Serra Vidal (30/3/1831 - 18/2/1899, fill d'Antonio i Vicenta) i Dolores Monllor Calbo (? -11/10/1919).

I neta materna de Mariano Verdú Garcia (28/2/1819 - ?, fill de Mariano i Maria)  i Francisca Domènech Domènech (4/6/1817 - 4/8/1898, filla d'Antonio i Francisca). 

Va ser la més menuda de 7 germans, dels quals únicament tres van arribar a la maduresa: Maria Virgínia, Julian i Maria Consuelo.

De la família de "Els Parrets", va viure a la partida de Teix fins casar-se amb José Garcia Verdú, traslladant-se a viure a Alcoi.

Allí va viure uns anys i va ser mare de dos fills, Luís i Consuelo.

De tornada al poble, per motius laborals, va fixar el seu domicili definitiu al carrer Calvari, on ella i el seu home es dedicaren a l'agricultura.

Diuen, els que la van conèixer, que era una dona treballadora, valenta, oberta, despresa i amant de la música i de la poesia.
Va aprendre a tocar la guitarra i a més de tocar música tradicional, componia xicotetes melodies que aplicava a versos curts, que obtenia d'algun llibre o de simples fullets que arribaven a les seues mans.

També participava, com a guitarrista, en els balls que s'organitzaven a diferents partides dels voltants.

Era mestressa de casa i a més ajudava al seu marit en les faenes del camp i l'acompanyava per vendre fruita i altres productes a algun mercat proper.

Sabia pujar a cavall i manejava l'escopeta, que solament pensava utilitzar per a la defensa personal en cas de necessitat.