El mas de Pasqual Parret

Així és com segurament es coneixia aquesta casa de camp, situada en una collada, al centre de la partida de Colomer, en una creuera de camins.

Per la porta del mas passa la Via Pecuària que ve des de l’Alcoià i es dirigeix cap a la Marina Baixa, passant per Relleu. També passa per la porta el camí que comunica  la carretera de La Torre de les Maçanes a Relleu  amb els masos que formen part d’aquesta partida: “El Bolaor”, “El Moral”, “Catalana”, “El mas de Les Llonganisses”… fins a arribar al fons del “Barranc de Montferri o de Les Danses”.

L’habitatge estava format per tres edificis adossats en forma de U, la pallissa, que mirava cap a l’Est, la casa, que mirava cap al Nord i un menut corral cobert, que mirava cap al Sud.

La vivenda, de dues plantes, comptava, en la planta baixa, a banda de l’habitacle de l’entrada on estaven la xemeneia, el forn, el rebost i el banc de cànters, amb dues habitacions terreres i una ampla quadra per a les cavalleries, i en la primera planta, molt lluminosa, amb una ampla cambra i dues habitacions.

La U dels tres edificis formava un pati, dividit en dues zones per un banc de pedra que servia de seient.

 Una,  per seure i gaudir del sol a l'hivern o de l'ombra i de la fresca a l’estiu, protegida per una parra, des de la qual s'accedia a l'habitatge. L'altra, un corral descobert, on els animalets que vivien al mas passejaven i menjaven amb certa llibertat.

El pati estava delimitat per un mur de pedra seca, on s’obria la porta d'accés a l’immoble des del camí, i per l’edifici dels veïns, propietat de la família de “Els Lluernes”.

Els dos masos compartien un xicotet habitacle a la zona de la paret mitjanera, el cup, amb  la maquinaria de la premsa,  per l’elaboració de vi.

Un recinte al qual tenien dret, d'accés i ús, altres veïns, propietaris de bancals i terra d'aquelles contornades, els quals, generalment, provenien de la mateixa família.

Davant el mas, l’era, el lloc de batre, tasca fonamental per a la vida dels masovers, situada en l’alt de la collada, on corria bé el vent, i des d’on es podien, i es poden, contemplar els paisatges de les serres de Penàguila i d’Aitana cap al Nord i la vall de  Xixona cap al Sud, que va obrint-se fins a la costa d’Alacant, jalonada per les serres de La Grana i de Migjorn.

                                                   La serra d'Aitana, al fons, des de l'era del mas.

                                    

                                        A l'altre costat, en primer lloc la serra de La Grana, 

                                       darrere Xixona i la Penya-roja i al fons el Mediterrani.

Al voltant de la casa, les terres de conreu, dedicades a la sembra i a cultius de secà i els boscos, majoritàriament de pi i de carrasca formaven el conjunt de l'explotació agrícola.