L'arbre genealògic de la família materna

El mas de Pasqual Parret

Així és com segurament es coneixia aquesta casa de camp, situada en una collada, al centre de la partida de Colomer, en una creuera de camins.

Per la porta del mas passa la Via Pecuària que ve des de l’Alcoià i es dirigeix cap a la Marina Baixa, passant per Relleu. També passa per la porta el camí que comunica  la carretera de La Torre de les Maçanes a Relleu  amb els masos que formen part d’aquesta partida: “El Bolaor”, “El Moral”, “Catalana”, “El mas de Les Llonganisses”… fins a arribar al fons del “Barranc de Montferri o de Les Danses”.

L’habitatge estava format per tres edificis adossats en forma de U, la pallissa, que mirava cap a l’Est, la casa, que mirava cap al Nord i un menut corral cobert, que mirava cap al Sud.

La vivenda, de dues plantes. La planta baixa, a banda de l’habitacle d'entrada on estaven la xemeneia, el forn, el rebost i el banc de cànters, comptava amb dues habitacions terreres i una ampla quadra per a les cavalleries, i en la primera planta, molt lluminosa, una ampla cambra donava pas a dues habitacions.

Els tres edificis conformaven un pati descobert, dividit en dues zones per un banc de pedra que servia de seient.

 Una,  per seure i gaudir del sol a l'hivern o de l'ombra i de la fresca a l'estiu, protegida per una parra, des de la qual s'accedia a l'habitatge. L'altra, un corral descobert, on els animalets que vivien al mas passejaven i menjaven amb certa llibertat.

El pati estava delimitat per un mur de pedra seca, on s'obria la porta d'accés a l'immoble des del camí o via pecuària, i per l’edifici dels veïns, propietat de la família de “Els Lluernes”.

Els dos masos compartien un xicotet habitacle a la zona de la paret mitjancera, el cup, amb  la maquinaria de la premsa,  per l'elaboració de vi.

Un recinte al qual tenien dret, d'accés i ús, altres veïns, propietaris de bancals i terra d'aquelles contornades, els quals, generalment, provenien de la mateixa família.

Davant el mas, l’era, el lloc de batre, tasca fonamental per a la vida dels masovers, situada en l’alt de la collada, on corria bé el vent, i des d’on es podien, i es poden, contemplar els paisatges de les serres de Penàguila i d'Aitana cap al Nord i la vall de  Xixona cap al Sud, que va obrint-se fins a la costa d’Alacant, jalonada per les serres de La Grana i de Migjorn.

                                                   La serra d'Aitana, al fons, des de l'era del mas.

                                    

                                        A l'altre costat, en primer lloc la serra de La Grana, 

                                       darrere Xixona i la Penya-roja i al fons el Mediterrani.

Al voltant de la casa, les terres de conreu, dedicades a la sembra i a cultius de secà i els boscos, majoritàriament de pi i de carrasca formaven el conjunt de l'explotació agrícola.

Consuelo Serra Verdú

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m'acumulen

que ni deixen espai a la tristesa

i et visc intensament sense tenir-te.

Em dol saber que no podrem partir-nos

mai més el pa, ni fer-nos companyia;

però d'aquest dolor en trec la força

per escriure aquests mots i recordar-te.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-te absent per sempre.

Extracte del poema “Lletra a Dolors” de Miquel Martí i Pol.

El 23 de febrer de 1893, va nàixer Maria Consuelo, filla de José Antonio Serra Monllor (29/12/1855 - 2/6/1923) i Josefa Verdú Domènech (14/2/1854 -16/10/1922).

Neta paterna de José Serra Vidal (30/3/1831 - 18/2/1899, fill d'Antonio i Vicenta) i Dolores Monllor Calbo (? -11/10/1919).

I neta materna de Mariano Verdú Garcia (28/2/1819 - ?, fill de Mariano i Maria)  i Francisca Domènech Domènech (4/6/1817 - 4/8/1898, filla d'Antonio i Francisca). 

Va ser la més menuda de 7 germans, dels quals únicament tres van arribar a la maduresa: Maria Virgínia, Julian i Maria Consuelo.

De la família de "Els Parrets", va viure a la partida de Teix fins casar-se amb José Garcia Verdú, traslladant-se a viure a Alcoi, on van viure uns anys

De tornada al poble, per motius laborals, va fixar el seu domicili definitiu al carrer Calvari, dedicant-se a l'agricultura.

Va ser mare de dos fills, Luís i Consuelo.

Diuen, els que la van conèixer, que era una dona treballadora, valenta, oberta, despresa i amant de la música i de la poesia.

Va aprendre a tocar la guitarra i a més de tocar música tradicional, componia xicotetes melodies que aplicava a versos curts, que obtenia d'algun llibre o de simples fullets que arribaven a les seues mans.

Consuelo Serra tocant la guitarra

També participava, com a guitarrista, en els balls que s'organitzaven a diferents partides dels voltants.

Era mestressa de casa i a més ajudava al seu marit en les faenes del camp i l'acompanyava per vendre fruita i altres productes a algun mercat proper com el d'Alcoi.

Sabia pujar a cavall i manejava l'escopeta, que solament pensava utilitzar per a la defensa personal en cas de necessitat.