dimarts, 30 de maig del 2017

Pep

M’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer,
aquest verd,
aquest pètal,
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
 i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquell passerell,
aquell melic,
com la primera dent d'un infant.

Vicent Andrés Estellés


José Garcia Verdú, va nàixer el 18 d’abril de 1888.

Fill d’Antonio Garcia Alcaraz (28/1/1849 – 4/11/1889) i de Francisca Verdú Llinares (22/5/1852 – 17/6/1926), casats el 13 de desembre de 1874.

Net patern de José Garcia Espí (12/9/1815 – 25/2/1894, fill de Francisco i Maria) i de Josefa Alcaraz Llorens (7/3/1814 – 6/2/1897, filla de Matias i Rosa)

Net matern de Tomás Verdú Orts (17/9/1823 – 1/8/1896, fill de Antonio i de Josefa) i de Maria Llinares Garcia (-).

Va ser el més menut de quatre germans: Francisca, Antonio Vicente, Maria Dolores i José.

Era un home treballador i sabut, de jove va ser jornaler, feia treballs agrícoles i va aprendre a fer forns de calç. 

Quan arribava l’estiu anava amb altres treballadors buscant contractes per segar, acabant segurament en camps de Castella, ja que ell contava alguna anècdota de les seues estàncies a Madrid, alhora d’agafar el tren per tornar cap a casa, quan els jornals s’havien acabat.

Tenia coneiximents sobre les plantes del seu entorn i de les seues propietats i sabia solventar amb elles alguns problemes de salut.

Era un bon conversador i contador de contes i llegendes, que va guardar en la seua memòria fins a la vellesa. Històries que a vegades gaudia de contar a la vora del foc en les llargues nits de l’hivern

Quan es va casar amb Consuelo Serra, van emigrar a Alcoi, on va començar a treballar en una fàbrica del textil, però prompte va descubrir que no tolerava la pols que produien els telars. Era asmàtic. I ja amb dos fills van tornar al poble.

Consuelo havia heretat de son pare uns bancals i una caseta de camp a la partida de Colomer.

Amb els estalvis que tenien van anar comprant uns terrenys lindants per engrandir el territori cultivable i es va dedicar a l’agricultura.

Abans d’eixir el sol, ell i Consuelo carregaven la mula i des de la casa familiar del carrer Calvari partien quasi tots els dies pel camí de La Rabosina cap al maset de Colomer, on a banda de cereals, lleguminoses i verdures, cultivaven arbres fruiters, oliveres, ametlers i un poc de vinya, que eren la base de la seua alimentació i la fons dels seus ingressos.

Tant al maset com a la casa del poble cuidaven animalets, que els ajudaven a mantindre la seua economía.

diumenge, 28 de maig del 2017

Consol

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
Em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

Extracte del poema “Lletra a Dolors” de Miquel Martí i Pol.




El 23 de febrer de 1893, va nàixer Maria Consuelo, filla de José Antonio Serra Monllor (29/12/1855 - 2/6/1923) i Josefa Verdú Domènech (14/2/1854 -16/10/1922).




Neta paterna de José Serra Vidal (30/3/1831 - 18/2/1899, fill d'Antonio i Vicenta) i Dolores Monllor Calbo (? -11/10/1919).

I neta materna de Mariano Verdú Garcia (28/2/1819 - ?, fill de Mariano i Maria)  i Francisca Domènech Domènech (4/6/1817 - 4/8/1898, filla d'Antonio i Francisca). 

Va ser la més menuda de 7 germans, dels quals únicament tres van arribar a la maduresa: Maria Virgínia, Julian i Maria Consuelo.



De la família de "Els Parrets", va viure a la partida de Teix fins casar-se amb José Garcia Verdú, traslladant-se a viure a Alcoi.

Allí va viure uns anys i va ser mare de dos fills, Luís i Consuelo.

De tornada al poble, per motius laborals, va fixar el seu domicili definitiu al carrer Calvari, on ella i el seu home es dedicaren a l'agricultura.

Diuen, els que la van conèixer, que era una dona treballadora, valenta, oberta, despresa i amant de la música i de la poesia.
Va aprendre a tocar la guitarra i a més de tocar música tradicional, componia xicotetes melodies que aplicava a versos curts, que obtenia d'algun llibre o de simples fullets que arribaven a les seues mans.

També participava, com a guitarrista, en els balls que s'organitzaven a diferents partides dels voltants.

Era mestressa de casa i a més ajudava al seu marit en les faenes del camp i l'acompanyava per vendre fruita i altres productes a algun mercat proper.

Sabia pujar a cavall i manejava l'escopeta, que solament pensava utilitzar per a la defensa personal en cas de necessitat.