Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara, que aquells camins fondals de xops i de canyars. El seu record fa un ròssec de recança al meu pas; torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.
Adaptació del poema "Molt lluny d'aquí" de Màrius Torres
|
Anita i Fausto amb els fills
|
|
Regino i Anita de Gervasio
Anàvem a la font quan ja queia la tarda,resseguíem camins, corriols i dreceres,ens arribava el cant que fa l'aigua i la pedra.Érem els habitants d'un estiu de miracle,tot era tan feliç que no ho enteníem. Part del poema "La font" de Joan Teixidor
|
|
Victoria Giner. a la font del poble
Ens expliques l’Escriptura com ningú no ho ha fet mai
i et reveles en el
gest de partir el pa...
Queda’t amb nosaltres
que el dia ja comença
a declinar
queda’t amb nosaltres (Cançó) |
|
D, Manuel Camarasa amb un grup de xiquets del poble. Cecília, Victoriano, Maruja Payá, Inmaculada, Guillermina, Belarmina.
Estima si vols ser feliç
estima i tot canviarà,
estima i així descobriràs
l’alegria d’estimar (Cançó)
| De festa en Planes, Candideta, (), Pepa, Guillermina, Elvira, Nati, Aurelia, Silvestre ()
Davant
un bon cafè és pensa, és discuteix, es recorda o argumenta. Davant un bon cafè
és conjectura, reflexiona, somia, imagina, escriu, conversa, s'enamora, se
sedueix, és trenca, és reconcilia, s'afalaga, se suggereix, és convida… (Adaptació d'un proverbi turc)
|
| Un cafè granissat al carrer. Quico Ronquit |
|
Truca'm, amor,
la porta;
com el vidre tremola un instant
quan el vent acarona l'arbreda,
així t'espere, jo, paraula oferta, goig.
Truca'm la porta, amor,
no t'espanten els lladrucs de la por;
jo t'espere
com només ho saps tu, em pense.
Mai no és llarga l'espera, ni és silenci,
si tu has de venir, amor meu, a cercar-me.
Vindràs, amor, a veure'm?
Josep Piera
|
Una foto en festes (iaios de Mª del Mar)
Té costeres i ponts música de telers; té muntanyes que el volten i li donen fondor. Allí fan ser un riu aigües brutes de fàbriques; allí fan nàixer boira del fum brut sense ales. Eiximeneres trauen en prova de treball d'un poble que l'ofeguen i que no mataran. el meu poble Alcoi Ovidi Montllor
|
|
Fermín, Emilieta, Emiliues (Alcoi) |
|
Emiliues (Alcoi) 19/6/1937 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada