No et puc donar solucions
per a tots els problemes de
la vida, ni tinc respostes per als teus dubtes o temors,
però et puc escoltar i compartir-ho amb tu.
No puc
canviar el teu passat ni el teu futur.
Però quan em necessites seré al teu costat.
No puc evitar
que entropesses.
Només puc oferir-te la meua mà perquè et subjectes
i no caigues.
Les teues
alegries, els teus triomfs i els teus èxits no són meus.
Però gaudisc sincerament quan et veig feliç.
No jutge les
decisions que prens a la vida.
Em limite a fer-te costat , a estimular-te i ajudar-te si m'ho demanes.
No et puc traçar límits dins dels quals has d'actuar,
però si
t'oferisc l'espai necessari per a créixer.
No puc evitar
els teus patiments quan alguna pena et
parteix el cor, però puc plorar amb tu i recollir
els trossos per armar-lo de nou.
No et puc dir
qui ets ni qui hauries de ser.
Només et puc estimar com ets i ser el teu amic.
Adaptació d'un poema de José Luís Borges.
Julio i Gregorio Espí |
Julio amb un amic |
Davant, Julio, Eugenio, Ascensión i un mestre d'aquell moment Darrere Cándido |
Davant, Eugenio, Ascensión i Cándido |
Ena, Maria Justo, Maria Picó (del agutzil), Maria Serena i un mestre d'aquell moment
|
Mestra de Benifallim
|
Nati, Cándido, Teresita i la dona de Cándido |
Maria Pina, Elia (La Negra), Maria Justo, germana de Maria Pina i iaia paterna de Colau (Relleu), Francisca Giner |
A la font Major |
A la porta de Gori de la plaça. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada