Campanades de casament

El dia 29 de setembre de 1949, Julio i Consuelo es casaven a La Torre de les Maçanes.

Santiago Climent, amic de Julio, va ser el padrí. Elvira, padrina de bateig de Consuelo, va fer de padrina de la cerimònia.

A l'eixida de casa, al carrer Calvari.

Del braç de Santiago, el padrí.

Detall del nuvi i la padrina a l'ìnici de la baixada des del castell

Els nuvis arriben a la zona del Freginal.

El vestit per darrere.

A la porta de l'església de Santa Anna

Acabada la cerimònia

Eixida de l'església

Arribada a la Plaça

A la porta de casa

Les fotos d'estudi es faran mesos després a Alcoi, en desembre.

El vestit de núvia

El germen d'una nova família.

Tots els anys, en record d'aquest dia de Sant Miquel, es desplaçaven a Benifallim, on el tenen per patró, per celebrar l'aniversari de noces.

De sobte una parella inesperada

Julio Domènech Llinares, nascut el 20 de març de 1908.

                                              Aquest amor que fa un any em va prendre 

                                           i mai no he dit i en silenci em prospera, 
                                           pense sovint que ha de matar-me un dia. 
                                           Car el secret, que gelosament guarde, 
                                           arriba més enllà del sentiment,
                                           i el pensament l´ha habitat i poblat. 

                                                                                             Vicent A. Estellés

Consuelo Garcia Serra, nascuda el 5 de juny de 1921.

En aquesta foto de maig de 1948, la nova parella de nuvis passeja
 pel poble. Darrere Regino i la seua dona.

Una vesprada fresca, de festes de Sant Gregori de 1948.

1948

A la porta de la casa 
del Calvari 1948

1949

Amics d'un temps

                           No et puc donar solucions per a tots els problemes de

                   la vida, ni tinc respostes per als teus dubtes o temors,

                   però et puc escoltar i compartir-ho amb tu.

                  No puc canviar el teu passat ni el teu futur.

                  Però quan em necessites seré al teu costat.

                  No puc evitar que entropesses.

                  Només puc oferir-te la meua mà perquè et subjectes

                  i no caigues.

                  Les teues alegries, els teus triomfs i els teus èxits no són meus.

                  Però gaudisc sincerament quan et veig feliç.

                  No jutge les decisions que prens a la vida.

                  Em limite a fer-te costat , a estimular-te i ajudar-te si m'ho demanes.

                  No et puc traçar límits dins dels quals has d'actuar,

                  però si t'oferisc l'espai necessari per a créixer.

                   No puc evitar els teus patiments quan alguna pena et

                   parteix el cor, però puc plorar amb tu i recollir

                   els trossos per armar-lo de nou.

                   No et puc dir qui ets ni qui hauries de ser.

                   Només et puc estimar com ets i ser el teu amic.

                                             Adaptació d'un poema de José Luís Borges.

Julio i Gregorio Espí

Julio amb un amic

Davant, Julio, Eugenio, Ascensión i un mestre d'aquell moment
Darrere Cándido

Davant, Eugenio, Ascensión i Cándido

Cándido, Ascensión, Eugenio i dos més, davall dels oms de Villa Maria

Cándido i un amic

Ena, Maria Justo, Maria Picó (del agutzil), 
Maria Serena i un mestre d'aquell moment

Passeig amb Càndida, Mª Serena, Maria Justo, Mª Gotzila (asseguda)

Mestra de Benifallim

Tomás Iborra (amic del pare)

Juan, amic del pare

Nati, Cándido, Teresita i la dona de Cándido

Maria Pina, Elia (La Negra), Maria Justo, germana de 
Maria Pina i iaia paterna de Colau (Relleu), Francisca Giner

A la font Major

A la porta de Gori de la plaça.

Rafel Carnisser, Carlos de l'estanc i tres més,
passeig per la neu

De peu Gregorio Espí

Dia de camp al riu de La Torre

Passeig

La vida al poble

Els pobles són un marc de referència i identificació. Generalment les persones que habiten en ells tenen una gran estima al lloc i als costums, mantenint vincles forts i transcendents per generacions.

Al mig, de peu, el tio Xato, a la dreta Julio

(), Julio, Rafel Pérez, Carlos Payá i tres xiquets, a La Paradeta

Juan Quereda, el tio Rafel Castañer, Rafelet Castañer,
 (), Julio i ()




Tant al iaio Pep com a a Julio els encantava el món de les abelles.



Pep aportava l'experiència i Julio les novetats en apicultura
que llegia en aquest llibre publicat per l'editorial Gustavo Gili als anys 40.

Fidel, Fausto, D. Antonio Crespo, Pino i Mª José, el iaio Pep.

Dinar a la sombra després d'una jornada al camp, amb Juanito,
Baldomero, Joaquín, Carmencita, (), Anita i quatre xiquets.

 Descans en una jornada de collir olives, el quint des de l'esquerra Fausto