Adolescència i amistats

Existeixen persones a la nostra vida que ens fan feliços per la senzilla casualitat d'haver-se creuat en la nostra vida.

Algunes recorren el camí al nostre costat, veient moltes llunes passar; en canvi d'altres amb prou feines les veiem entre un pas i l'altre.A totes les anomenem Amics, i n'hi ha de moltes classes.
Tal vegada cada fulla d'un arbre caracteritza un dels nostres amics.

Amb Maria Correu,Fina dels Canyarets,
asseguda Consuelo del Forn

Amb Maria Correu, Elia del Coto,
Fina dels Canyarets i Maria de l'Hostal

El primer que neix del brot és el nostre amic Pare i la nostra amiga Mare, que ens mostren què és la vida.

Després vénen els amics Germans, amb els que dividim el nostre espai perquè puguin florir com nosaltres.
Llavors coneixem tota la Família de fulles, a les quals respectem i desitgem bé.

Però el destí ens presenta altres amics, que no sabíem que es creuarien en el nostre camí. 

Amb Asun

Amb Eva i Asun

A molts d'ells els anomenem Amics de l'Ànima, amics de cor. Són sincers, són vertaders. Saben quan no estem bé, saben el que ens fa feliç. I de vegades, un d'aquests amics de l'ànima esclata dins del nostre cor.
Aquest dóna brillantor als nostres ulls, música als nostres llavis, ales als nostres peus.

Amb Maria de l'Hostal

Amb Maria Correu

També hi ha aquells amics per un temps, tal vegada unes vacances o uns dies o unes hores. Ells acostumen a col·locar somriures als nostres rostres durant el temps que estem propers.

No podem oblidar els amics distants, aquells que estan a la punta de les branques, i que quan el vent bufa sempre apareixen entre una fulla i altra.

Amb Quico i Fina dels Canyarets

Amb "El Perron"

El temps passa, l'estiu se'n va, la tardor s'acosta i perdem algunes de les nostres fulles. Algunes naixeran el proper estiu i d'altres es quedaran durant moltes estacions. Però el que ens fa feliç és que les que han caigut continuen a prop nostre, alimentant les nostres arrels amb alegria. Són records de moments meravellosos, de quan es van creuar en el nostre camí.

Et desitge, fulla del meu arbre, pau, amor, salut, sort i prosperitat. Avui i sempre...

Simplement perquè cada persona que passa per la nostra vida és única, sempre deixa un xic de sí i s'emporta un xic de nosaltres.

A la Font Major amb Asun i Eva

Amb el "Perron" i Luís de l'Estanc

N'hi haurà que s'emportaran molt, però no n'hi haurà cap que no ens deixi res.
Aquesta és la major responsabilitat de la nostra vida, i la prova evident que dues ànimes no es troben per casualitat.

Amb Maruja al centre

L'ARBRE DELS AMICS, Jorge Luis Borges.