dilluns, 5 de març del 2018

Record de gent entranyable 5

         Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
      que aquells camins fondals de xops i de canyars.
      El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
      torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.

      Adaptació del poema "Molt lluny d'aquí" de Màrius Torres


Anita i Fausto amb els fills



Regino i Anita de Gervasio


Anàvem a la font quan ja queia la tarda,
resseguíem camins, corriols i dreceres,
ens arribava el cant que fa l'aigua i la pedra.
Érem els habitants d'un estiu de miracle,
tot era tan feliç que no ho enteníem.

              Part del poema "La font" de Joan Teixidor
 

Victoria Giner. a la font del poble



Ens expliques l’Escriptura com ningú no ho ha fet mai

 i et reveles en el gest de partir el pa...

Queda’t amb nosaltres

 que el dia ja comença a declinar

 queda’t amb nosaltres

                                 (Cançó)

D, Manuel Camarasa amb un grup de xiquets del poble.
Cecília, Victoriano, Maruja Payá, Inmaculada, Guillermina, 

Belarmina. 



Estima si vols ser feliç

estima i tot canviarà,

estima i així descobriràs

 l’alegria d’estimar

                          (Cançó)



De festa en Planes, Candideta, (), Pepa, Guillermina, Elvira,
Nati, Aurelia, Silvestre ()


Davant un bon cafè és pensa, és discuteix, es recorda o argumenta. Davant un bon cafè és conjectura, reflexiona, somia, imagina, escriu, conversa, s'enamora, se sedueix, és trenca, és reconcilia, s'afalaga, se suggereix, és convida…

                                                                (Adaptació d'un proverbi turc)


Un cafè granissat al carrer. Quico Ronquit

                                   Truca'm, amor, la porta;
com el vidre tremola un instant
quan el vent acarona l'arbreda,
així t'espere, jo, paraula oferta, goig.
Truca'm la porta, amor,
no t'espanten els lladrucs de la por;
jo t'espere
com només ho saps tu, em pense.
Mai no és llarga l'espera, ni és silenci,
si tu has de venir, amor meu, a cercar-me.
Vindràs, amor, a veure'm?

                                                                         Josep Piera


Una foto en festes (iaios de Mª del Mar)

Té costeres i ponts
música de telers;
té muntanyes que el volten
i li donen fondor.
Allí fan ser un riu
aigües brutes de fàbriques;
allí fan nàixer boira
del fum brut sense ales.
Eiximeneres trauen
en prova de treball
d'un poble que l'ofeguen
i que no mataran.
el meu poble Alcoi

 
     Ovidi Montllor


Fermín, Emilieta, Emiliues (Alcoi)

Emiliues  (Alcoi) 19/6/1937

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada