En 1955 va morir la iaia Consuelo, i al poc de temps es va vendre la casa del carrer Calvari i el iaio Pep va vidre a viure amb nosaltres.
No expressarà la llengua el gran dolor
del que en morir ignora on anirà
(si Déu voldrà tenir-lo al costat seu
o si voldrà enterrar-lo a l'infern):
semblant dolor sent el meu esperit,
per no saber el que Ell de vós va disposar,
doncs el vostre bé o mal m'han estat donats,
i allò que us passe, patiré.
Estrofa d'un poema d'Ausiàs March .
 |
| A la porta de la casa del carrer Calvari amb la mare i el iaio Pep, acompanyats per Carmen, Antonio del Saüquer amb la seua mula i José Luís Calvo. |
Afectat per l'asma, el iaio Pep, tenia dificultats per pujar les escales del pis de la plaça, i amb la idea de viure tots junts, els pares van comprar la casa del carrer La Creu, 6, que tenia planta baixa.
Com estava situada a la vora del piso de la plaça, van comunicar interiormente les dues cases i ens vam traslladar a aquesta nova vivenda.
 |
| Els pares i el iaio Pep passejant pel carrer Major. |
