Treballs de carrera

 El dibuix és la base de gairebé qualsevol obra artística, ja que la majoria de les obres visuals comencen amb un esboç dibuixat.

Dibuix artístic

 

Dibuix lineal

Julio: funcionari de l'administració local

 Cansat de sofrir la situació d'inestabilitat laboral que li suposava la interinitat al cos de mestres, el 17  juliol de 1941, entrarà a treballar, primer interinament, com a Oficial de Primera de la Secretaria a l'Ajuntament de la Torre de les Maçanes, obtenint el 6 de juny de 1943, la plaça en propietat.

En aquest treball  permaneixerà fins a la seua jubilació, el 20 de març de 1978, ocupant el càrrec d'oficial tècnic administratiu i llargues temporades el de secretari accidental.

Julio, a l'oficina de l'ajuntament de La Torre de les Maçanes

  Acompanyant a Santiago Climent Ortuño (alcalde) i a Don Alberto Morant, 

      en qualitat de funcionari, per fer alguna gestió oficial a Alacant. Situats a la

      plaça del Mar, darrere part de l'edifici Carbonell, l'hotel Palas i al fons una

 de les torres de l'ajuntament. Fotografia de l'inici dels anys 50.

Julio, a l'esquerra, acompanyant a les autoritats municipals en la missa de l'ofrena de pans a Sant Gregori. D'esquerra a dreta, l'alcalde Primitivo Sirvent Giner , Faustino Gisbert Espí, Fausto Espí Gisbert.  Fotografia de finals dels anys 50.

 El alcalde, Primitivo Sirvent Giner entrega, en la sala de plenaris de l'ajuntament de La Torre de les Maçanes, un diploma a Tomás Valcárcel Deza, president de la Comissió de Fogueres d'Alacant. A l'esquerra David Espí Sirvent i Fausto Espí Gisbert. A la dreta Julio. Fotografia de l'inici dels anys 60.

Els membres del consistori presideixen un acte de festes a principi dels anys 70. 

Acompanyen a l'alcalde, Ildefonso Orts Garcia-Izquierdo, en la filera de davant i d'esquerra a dreta: l'agutzil Jaime Llorens, José Valois Garcia, el rector de la parròquia D. Francisco Berbegal Vidal, José Cantó Domènech i Francisco Llinares. 

Darrere Julio Domènech Llinares, Faustino Gisbert Espí, Jesús Bravo Hernández i Enrique Domènech Bonet. La banda de música del poble amenitza la marxa.

                                                                        💃💃💃  

Amb l'arribada de la democràcia, el govern reconeixerà els resultats d'aquella oposició a mestre, aprovada durant la república, i li seran reconeguts tots el drets com a funcionari de carrera del ministeri d'Educació.

I ja jubilat com empleat de l'administració local, prendrà possessió, simbòlicament, d'una plaça a un col·legi de La Verge del Remei d'Alacant, i el mateix dia es jubilarà com a mestre, amb tots els drets laborals i econòmics que li corresponien.

Va faltar el 20 de desembre de 1986 a Alacant, tal con resa aquest registre al llibre de família.

Julio, mestre de l'escola pública

Julio Domènech Llinares, estudia la carrera de mestre a L'Escola Normal Andrés Manjón d'Alacant, situada a l'edifici de la Casa Consistorial.

Ajuntament d'Alacant

Títol de mestre de primera ensenyança

A Alacant

Es presenta a les oposicions i les aprova durant la II República. Passada la guerra civil el govern de la dictadura franquista no reconeixerà com a vàlida l'oposició.

Abans i després de la guerra civil treballarà com a mestre interí en diversos pobles:

Entre el 1932 i 1934 va treballar a La Canalosa - Fondó de les Neus.

Entre el 1939 i 1940 a Alcoi.

En 1940 a Salinas.

Entre el 1940 i 1941 a Benillup

Part d'una programació molt general dels tres 
primers dies de la setmana

Les dificultats que comportaven en aquella època els desplaçaments, els continus canvis de població i de vivenda a que obliga la interinitat, li suposaven una falta de estabilitat i decideix intentar canviar de professió, amb l'esperança del reconeixement de la validesa de l'oposició aprovada. Però açò no passarà fins a l'arribada de la democràcia.